Amb motiu de la festivitat de Tots Sants, el cementiri estarà obert del dimarts 30 d'octubre fins al diumenge 4 de novembre de 2/4 d'11 del matí a les 6 de la tarda amb la voluntat de facilitar l'accés a l'espai.
El cementiri de Taradell
L'antic o els antics cementiris de Taradell envoltaven l'església de Taradell. Entre el segles X i XV, l'emplaçament s'estenia per llevant fins a la carretera. Més tard es va anar desplaçant cap als costat de migdia i ponent de l'església ocupant el solar en el qual hi ha l'actual Capella del Santíssim. L'actual església data del s. XVIII.
Antigament, tots els cementiris envoltaven les respectives esglésies i no només les parroquials. Per exemple, tant a la de Sant Quirze com la de Mont-rodon hi ha documentació que parla que s'hi havien fet sepultures a la zona dels seus voltants. Aquest costum es va perdre a mitjans del s. XIX, arrel de la pesta del còlera de 1854, ja que el governador civil de la província va donar un decret -general a tota la nació-, en què manava que tots els llocs on hi hagués un nucli de poblament es fes un cementiri nou fora de la població. Per aquest motiu va ser necessari buscar un lloc nou per enterrar els morts. L'indret escollit va ser un petit puig, a la banda nord del cementiri actual, sobre l'antic camí del Puig. És el puig que alguns coneixen com el Serrat de les Figueres, conegut abans pel Serrat de la Vinya i també pel Serrat del Cementiri que es troba a la punta dels camps de Marenga on hi ha un pla, rodejat d'arbres, indicant que, segurament, havia estat explanat per fer-hi el nou cementiri. El primer cadàver que s'hi va enterrar va ser un nen mort el 2 d'octubre i enterrat el dia 4 del 1854. En aquest espai s'hi va deixar d'enterrar perquè el lloc no era tancat i el 1864 es va obrir l'actual cementiri, situat a l'Avinguda Mossèn Cinto Verdaguer. L'any 1952 es va fer la restauració interna i externa de la capella del cementiri i s'hi va col·locar un Sant Crist a l'altar. El 1976 es va fer una ampliació del cementiri, de 1,760 metres quadrats que es va inaugurar dos anys més tard, el novembre de 1978 amb l'estrena del monument Als Caiguts, de Josep Ricart, nous nínxols i una zona central enjardinada amb un petit llac. A la porta del cementiri s'hi pot llegir “Tuba canet et mortui resurgent incorrupti” (La trompet tocarà i els morts ressuscitaran incorruptes).
