Taradell és un dels pocs llocs de Catalunya on es manté viva la tradició de rebre els Reis de l'Orient amb atxes de barballó, una tradició centenària que es va començar a fer perquè en aquella època els carrers no estaven il·luminats. Als nens i nenes se'ls explicava que d'aquesta manera els reis no s'oblidarien de deixar-los els regals a casa veient la il·luminació de les atxes. Pel mateix motiu, a les cases de pagès allunyades del poble també es cremaven les atxes encara que la cavalcada dels Reis no hi passés per davant. Per altra banda, l'olor que desprèn el barballó quan crema fa que doni un ambient màgic i molt característic a la diada taradellenca. Mentre les atxes cremaven es cantaven cançons com:
Els reis de Can Figueres
porten coses per les dones llamineres
menys pel pare i la mare
Això es cantava perquè es deia que els Reis entraven pel capdamunt del poble on hi havia una casa de pagès que es deia Can Figueres. Una altra cançó era:
Els reis de la muntanya porten coses per la canalla
Feia referència a que el terme de Taradell és molt muntanyós. També es cantaven altres cançons típiques com a molts pobles.
El barballó és una planta de la família de les labiades que resulten fàcils de reconèixer degut que la seva estructura és força constant. La tija sol tenir quatre cantells; les fulles són oposades (neixen per parells), i les corol·les, compostes per cinc peces soldades a la base, generalment es presenten en dos llavis, el superior format per dos pètals units, sovint en forma de casc, i l'inferior (tres pètals) estès i disposat com a camp d'aterratge per als insectes que acudeixen a la flor. La majoria són pròpies de territoris assolellats i estan escampades per la regió mediterrània. El barballó també és conegut com a espígol mascle, és una espècia molt semblant a l'espígol verd, del qual se separa per les fulles més amples, les bràctees florals linears i perquè és una mata un xic més alta. El terme de Taradell és un territori que compleix, climàticament parlant, les condicions necessàries perquè el barballó hi creixi, tot i que últimament ha disminuït la seva presència.
Per fer una bona atxaens cal: el barballó, com més llarg millor; un pal de fusta o per anar bé una canya, que serà el cor de l'atxa; fil prim, per exemple, fil d'empalomar. Un cop s'ha collit el barballó a bona època, entre octubre i principis de desembre, cal deixar-lo assecar per tal que el dia que s'hagi de cremar ho faci amb facilitat. Primerament posem a terra el barballó de tal manera que tots els branquillons quedin en el mateix sentit, és a dir, tots amb la flor cap al mateix cantó i el cul de la tija a l'altre cantó. Seguidament agafem un grapat de barballó i comencem a embolcallar la canya per dalt amb la flor del barballó a la part superior i la tija a la part inferior. Amb una mà cal aguantar l'embolcall de barballó i amb l'altra agafar un tros de fil, prèviament tallat a mida, i lliguem el barballó per la meitat aproximadament de les seves tijes. Si la punta de les tijes queda aixecada podem tornar a lligar aquest grapat per la seva part inferior. Repetirem aqueta acció tantes vegades com sigui necessari fins que tota la canya quedi embolcallada de barballó, deixant sense la part inferior de la canya per tal de poder-la agafar amb facilitat. Per anar bé, cada nou embolcall de barballó que posem a la canya ha de tapar el fil que lliga l'embolcall que té a sobre, així al final no es veu cap lligadura i l'atxa quedarà més bé. Ara l'atxa ja està apunt per cremar. Podria ser que un cop encesa no cremés prou bé. Llavors cal desfer alguna lligadura i separar una mica el barballó perquè cremi millor.
