Emotiva inauguració del Pedró dels Mossos d'Esquadra

La inauguració del Pedró dels Mossos d'Esquadra, en terme municipal de Seva però a tocar de Taradell, va servir aquest divendres per homenatjar el cos dels Mossos d'Esquadra. Moltes autoritats, encapçalades per la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i pel conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jané, van ser presents a l'acte. També hi havia Lluís Verdaguer, alcalde de Taradell, que va dir que "estem dignificant un monument que es va aixecar fa 170 anys a instància d'un Mosso que viu a Seva". Va recordar que "encara que siguem en terme de Seva, els taradellencs aquest bosc ens el sentim molt nostre" i va ressaltar que "calia aquesta restauració perquè patia un deteriorament, sobretot a la part baixa". Finalment també va elogiar a aquelles persones que "fa 170 anys van donar la seva vida per defensar el poble". Es tracta d'un pedró de 1845 que commemora un incident amb bandolers en què van morir dos mossos d'esquadra i que és conegut popularment com a Pedra dels Trabucaires o Pedró dels Mosssos d'Esquadra.

L'acte va començar amb una cronologia dels fets d'aquell 1845 que va explicar Mn. Antoni Pladevall. El monument, però, es va construir l'any 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, i és un monòlit de pedra d'1,70 metres d'alçada, amb una creu de ferro forjat incrustada i amb una inscripció gravada on es pot llegir: "25 de marzo MDCCCXLV Cumpliendo con su deber y luchando contra los trabucaires murieron en este sitio los Mozos de Escuadra Isiro Pallarés y Juan Barnet". A la part de darrere hi ha un escut de la Diputació de la Barcelona, institució que en va encarregar la construcció. En paraules de Pladevall, els fets es remunten al 27 de febrer de 1845, quan una quadrilla d'una vintena de trabucaires formada després de la primera guerra carlina va assaltar a Tordera la diligència de Girona a Barcelona i va segrestar tres persones. Al cap d'un mes, el 25 de març, els Mossos d'Esquadra van rebre l'avís que s'havia vist gent sospitosa prop d'un mas de la rodalia de Taradell i es va produir un enfrontament entre els bandolers i un escamot de quatre mossos, en què van morir dos mossos novells i un dels segrestats (un altre havia estat abandonat i mort poc després del segrest). Després de fugir il·lesos, els bandolers es van refugiar al seu catau, l'ara anomenada Balma dels Trabucaires, i d'allà van fer via cap a França, perseguits per un sometent de Seva i de Taradell. Allà, després d'intentar obtenir un rescat pel tercer segrestat, el van matar. Finalment, disset bandolers van ser detinguts i quatre van ser ajusticiats a Montpeller, mentre que la resta van anar a la presó.

Després de l'explicació de Pladevall, dos mossos d'esquadra van fer l'ofrena d'una corona de llorer davant del monument, al costat de la Guàrdia d'Honor del cos, que també va assistir a l'acte. Finalment es van fer els parlaments oficials, on després del de l'alcalde de Seva, Xavier Rierola, i el de Taradell, va parlar Mercè Conesa. La presidenta de la Diputació de Barcelona va destacar l'aposta de la Diputació de recuperar, l'any 1876, els Mossos per tornar a disposar de "seguretat i vetllar per mantenir els drets de la ciutadania". Alhora va elogiar "els grans professionals actuals del cos" però també va voler destacar el suport de la corporació a la memòria històrica tot afirmant que "s'han de cuidar els detalls i fer memòria: estem davant d'un fet simbòlic. Si no fem memòria de la nostra història, no podem saber cap a on volem anar". Per altra banda, el conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jané, va reivindicar les funcions del cos dels Mossos d'Esquadra i va remarcar que "massa persones volen atacar als Mossos. A molts d'ells els agradaria que les competències que tenen, no les haguessin tingut mai o que, com els crancs, enlloc d'anar endavant, anéssim enrera". Jané també va recordar "la història i les arrels del Cos". Abans, el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, també va explicar la història dels dos mossos morts per bandolers.

L'acte va comptar amb més autoritats com l'expresident de la Diputació de Barcelona Salvador Esteve; el president del Consell Comarcal d'Osona, Joan Roca; el delegat territorial del Govern a la Catalunya Central, Juli Gendrau; el director general de la Policia, Albert Batlle; el diputat d'Esports de la Diputació de Barcelona i alcalde de Tona, Josep Salom; el director dels Serveis Territorials del Departament d'Interior a la Catalunya Central, Eduard Freixedes; el comissari en cap de la Regió Policial Central, Sergi Pla,  així com alcaldes i alcaldesses de les poblacions veïnes i membres de la família Vives, propietària del terreny on s'alça el pedró així com Gemma Codina, la taradellenca que s'ha encarregat de restaurar el Pedró.