Compartint recerca etnològica a Taradell

Dissabte al matí la Biblioteca Antoni Pladevall i Font es va convertir en l'escenari de la presentació de les jornades etnogràfiques de la Catalunya Central-Cultura Viva. L'acte el va encetar l'alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer, que va destacar la feina realitzada des de la Biblioteca de Taradell i des del Grup de Recerca i també a la gent del Museu del Ter "perquè són el motor d'aquestes trobades i també per comptar amb Taradell" així com també a totes les persones que feien les ponències "per les hores dedicades a fer recerca etnològica". Finalment va voler dedicar la jornada de Cultura Viva a Lluís Puig, conseller de Cultura a l'exili, una persona que dimarts, en la visita de molts alcaldes a Bèlgica "el vaig veure molt afectat". Carles García, director del Museu del Ter, va recollir la proposta de Verdaguer, ja que "perquè en Lluís Puig ha fet molt per la cultura popular". García en la benvinguda a la jornada va assenyalar que permet "compartir experiències de recerca i donar a conèxier noves propostes, idees i col·laboracions" i va elogiar el Grup de Recerca local de Taradell, amfitrions de la jornada, per "la seva tasca d'excepcional de recerca" i va animar a tothom a seguir "treballant per la recerca etnològica".

Les ponències de jornada les va encetar Júlia Aregall que va parlar sobre L'escola del Colomer i Josefa Lleopart. Història d'una escola i una mestra rural a Taradell (1942-1959). Aregall ens va apropar a la realitat d'aquesta escola reconstruint la historia d'aquest espai i també a través de la biografia de la seva mestra a partir d'entrevistes a exalumnes i una anàlisi documental. L'Escola del Colomer, a Taradell, va ser un centre singular a la seva època. Entre els seus aspectes singulars destaca l'educació en català, l'ensenyament en una única aula mixta i multigrau i la funció complerta que desenvolupava l'escola, oferint no només formació escolar sinó també propostes d'activitats fora de l'horari d'escola com el teatre, cantades de caramelles o competicions de futbol. Unes activitats que van ser possibles gràcies a l'empenta de Lleopart, coneguda pels seus alumnes, per la Senyora Pepita, una persona amb empenta, iniciativa i moltes inquietuds. Aregall, juntament amb Rosell, han escrit un llibre sobre l'escola del Colomer i Josefa Lleopart.

Gerard Verdaguer va ser l'encarregat d'oferir la segona ponència. Amb el nom de La recerca entorn el centenari del Club Futbol Torelló 1917-2017 ens va parlar de com ha estat la seva investigació per confeccionar un llibre sobre el futbol a Torelló que servirà per tancar els actes del centenari del club torellonenc. Va explicar que hi ha publicats tres llibres que recullen part de la història del club. Per una banda, Bodes d'Or, amb molts protagonistes que recordaven els primers anys del Torelló i algunes anècdotes. És un treball del 1967 que va coincidir amb l'estrena del nou camp de futbol. Els altres dos treballs són un monogràfic de festa major i un altre treball elaborat per Ramon Pujol que inclouen entrevistes i fotografies inèdites fins al 1992, any del 75è aniversari de la fundació del club. Verdaguer també ha repassat l'hemeroteca local i comarcal, també la premsa nacional, l'Arxiu Municipal de Torelló, el de l'ADET, l'Arxiu Nacional de Catalunya i també fonts familiars que han permès a Verdaguer poder recopilar la història centenària del CF Torelló, un esport que ha estat d'interès principal en totes les èpoques .

No totes les ponències van ser d'autors osonencs. Les jornades, obertes a la Catalunya Central, va comptar també amb Jaume Plans, del Centre d'Estudis del Bages, que va presentar el Projecte de difusió del patrimoni en pedra seca a la comarca del Bages: cas pràctic aplicat al terme de Manresa. Va explicar com s'aplica la tècnica coneguda com a pedra seca, o sigui pedra lligada en sec, a diferents construccions o camins per arribar als camps de conreu, per fer terrasses amb la pedra sobrant dels camps, per al sosteniment de la terra i aixopluc temporal del pagès i va explicar com s'ha desenvolupat l'inventari de la totalitat d'elements de pedra seca del terme de Manresa. Va dir que la pedra seca és una mostra de l'acció humana que ha modelat el paisatges, unes mostres d'arquitectura tradicional rural que ens mostren els valors del passat i alhora ens ajuden a reflexionar sobre el present.

Les jornades de recerca etnològica a la Catalunya Central fa cinc anys que es fan. Des de fa cinc anys Joan Arimany hi participa. Aquest 2017 ho va fer parlant d'Els aplegadors d'ermita o santers i les seves capelletes, un projecte personal que pretén donar a conèixer aquelles persones encarregades de fer les captes durant els aplecs i altres celebracions per als santuaris i ermites escampades arreu de Catalunya. Els ermitans havien de tenir cura de l'espai de culte i tenien la missió de recollir aquestes almoines en benefici de la seva ermita o santuari. Es tractava de persones sense professió religiosa, que vivien al llarg de l'any a dependència adossades o molt properes a la capella, que en èpoques determinades i per un espai de temps, l'abandonaven i feien recorreguts preestablerts per la funció d'aplegadors. Aquesta labor els convertia en divulgadors de la figura religiosa que rebia devoció al seu lloc d'origen.

La descoberta de la sèquia de la Guixa és el tema en el qual Xavier Cervera va basar la seva ponència. Va explicar que tot va començar un dia que va anar a l'Horta d'en Calderó o Escalé a comprar planter per l'hort familiar. Una horta que sempre observava, amb la seva bassa de pedra, per regar, situada a la part més alta de l'espai de cultiu, mentre que la caseta amb el pou, on antigament un animal feia girar una sínia per pujar-ne l'aigua, quedava molt separat i en un nivell notablement baix. El seu propietari li va explicar que pel punt més elevat hi passava una sèqui d'aigua, des de La Guixa fins a Vic i així va descobrir la sèquia del Marquès, en desús des dels anys 60. Algunes parts ja han desaparegut amb els canvis urbanístics de la ciutat i també a causa de la C-17. Amb entrevistes a persones de la zona i amb la col·laboració de Francesc Rierola que, havia immortalitzat amb les seves fotografies molts dels elements dels que ja no es podien veure, va poder reconstruir visualment la història d'aquesta sèquia.

Des de la Xarxa de Patrimoni. Ecomuseu del Bla, José Antonio Corral, Santi Ponce i Jacint Torrents van presentar El molí de la Calvaria. L'ofici de moliner. La ruta dels molins del torrent de Riudeperes, un treball que ha consistit en inventariar, documentar i exposar els elements patrimonials del Molí de la Calvaria de Calldetenes i el seu entorn amb l'objectiu de posar en valor el propi molí i contribuir a la restitució de l'ofici de moliner i el procés d'elaboració de farines.

Per tercer any consecutiu Eva Leucó i Laia Miralpeix van participar al Cultura Viva com a membres del Grup de Recerca Local de Taradell. En aquesta ocasió, a banda de recordar la tasca del grup van explicar el reportatge presentat el mes de gener passat sobre La tradició de les atxes de barballó a Taradell. Ho van fer repassant els trets més característics de l'elaboració del reportatge com al contextualització de la festa i del seu element principal, el barballó, però sobretot com a través de diferents persones i col·lectius la tradició de rebre els Reis d'Orient amb atxes de barballó s'ha aconseguit mantenir el pas dels anys. Finalment es va passar un petit vídeo en el qual s'ensenya com es fa una atxa i un petit resum del reportatge en el qual es poden observar els tres objectius principals del Grup de Recerca: recollir, preservar i difondre.

La jornada la va tancar Pere Casas, del Museu del Ter, que va parlar de Ca l'Esparter, patrimoni de Manlleu i projecte educatiu. Es tracta d'un programa impulsat per la Fundació Jaume Bofill en col·laboració amb el Departament d'Ensenyament i l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB, que té per objectiu acompanyar els centres educatius en el desenvolupament d'un projecte educatiu en aliança amb una institució. Una aliança que ha de permetre al centre educatiu desenvolupar un projecte educatiu innovador i de qualitat. D'aquí va néixer RestauraTer que consisteix en la restauració d'objectes pertanyents a la col·lecció del Museu del Ter. El curs passat, el 2016-17, un grup d'alumnes de l'Institut del Ter es van submergir en un treball intensiu de recuperació, conservació i contextualització dels objectes procedents de la donació de ca l'Esparter de Manlleu. El projecte va finalitzar amb una exposició que ha ajudat a la difusió tant del projecte com d'aquest patrimoni manlleuenc.

Galeria de fotos