Eleccions a Taradell: d'on venim (2011) i cap a on anem (2019)

Les últimes eleccions municipals a Taradell ens van deixar quatre aspectes rellevants respecte als últims 24 anys: l'abstenció, la pèrdua de la majoria absoluta de CiU i l'entrada de Solidaritat Catalana per la Independència i de PxC. Quatre dades importants que si bé no han acabat sent rellevants a l'hora de governar, sí que ens poden ajudar a analitzar com es presenten les eleccions d'aquest diumenge.

L'abstenció. Fa quatre anys l'abstenció va guanyar amb el 42,92%. Va ser la participació més baixa de la historia del municipi. Només van anar a votar 2.668 persones, el 57'08%.

Pèrdua de majoria de CiU. Des del 1987, amb l'entrada de Josep Munamny com a alcalde de Taradell, CiU sempre ha governat. Munmany hi va estar 20 anys (1987-2007) deixant el relleu a Lluís Verdaguer (2007-2015). Fins fa quatre anys, però, CiU sempre havia governat amb majoria absoluta. Sense pacte entre ERC + SI + PxC (l'única manera de superar els sis regidors que CiU va treure el 2011), Verdaguer va ser reelegit alcalde i CiU ha governat quatre anys més aprovant els diferents punts del ple amb el suport dels diferents regidors de l'oposició o fent servir el vot de qualitat de l'alcalde en més d'una ocasió.

SI. Solidaritat Catalana per la Independència es presentava, fa quatre anys, per primera vegada a unes municipals després de ser la formació política més votada a les últimes eleccions autonòmiques. Va ser una de les sorpreses de la nit electoral amb 368 vots i amb 2 regidors.

PxC. Juntament amb SI, l'entrada de PxC a l'Ajuntament de Taradell va trencar el bipartidisme de CiU i ERC dels darrers 24 anys. Aquella va ser la segona vegada que la formació es presentava al municipi. El 2007 van tenir 114 vots i el 2011, 204, fet que va permetre al seu cap de llista, Josep Ricart, entrar al consistori, encara que el darrer any ho ha fet com a regidor no adscrit.

2015

El panorama a l'equip de govern canviarà en els propers quatre anys a Taradell per força. Aquest 2015 només es presenten tres formacions (fa quatre anys n'hi havia 5) i, per tant, com a molt, tres partits formaran part del consistori taradellenc a diferència dels quatre que hi havia fins ara.

Pot tornar el bipartidisme. Tot sembla indicar, amb el permís de SI, que ERC i CiU es disputaran l'alcaldia. A Verdaguer (CiU) l'avala l'experiència dels darrers 8 anys mentre que ERC pot aprofitar el bon moment nacional que viu el país per sumar vots i superar els quatre regidors que tenia fins ara. SI vol repetir, almenys, amb els dos regidors, tot i que la formació no apunta amb tanta força com fa quatre anys.

El paper clau de SI. El grup de Solidaritat Catalana per la Independència és conscient que pot tenir la clau de l'alcaldia. En un hipotètic frec a frec entre CiU i ERC, SI, en el cas que entrés a l'Ajuntament amb 1 o 2 regidors, podria tenir a les seves mans fer que Lluís Verdaguer repetís a l'alcaldia o que Salvador Clot s'estrenés en el càrrec. Sigui com sigui, hi haurà temps per negociar i fins i tot es podrien arribar a acords concrets sense que SI entrés a l'equip de govern.

L'abstenció. Augmentar el registre d'electors que vagin a votar no hauria de costar gaire respecte a les persones que van votar ara fa quatre anys. Aquest és l'objectiu d'aquestes eleccions. Recuperar els bons registres de votants d'eleccions anteriors és prioritari pels tres partits. De fet, i més enllà del dret i deure de votar, del nombre d'electors en depèn la suma de vots necessaris per a l'obtenció dels regidors.