Montserrat Carulla és l'àvia de Catalunya, tothom ho sap. Des del primer moment que va aparèixer com a tal en una sèrie de TV3 i, sobretot, des que es va convertir en l'àvia d'en Narcís a El cor de la ciutat. Han hagut de passar bastants anys perquè la seva coneguda faceta d'àvia s'hagi portat a dalt de l'escenari i, casualment, ho ha fet el seu fill, Roger Peña, amb l'obra Iaia!
El teatre de Can Costa va acollir la representació el passat 27 d'octubre a on es van congregar cap a 200 persones que esperaven veure a Carulla amb moltes ganes. La història, un nét que conviu amb la seva iaia tafanera que es fica amb les relacions que té amb les noies, presagiava una bona dosi d'humor i, en certa manera, no va defraudar, tot i que no va arribar a satisfer del tot al públic. Humor fàcil i un text sense acabar de treballar, amb algunes linies narratives perdudes, sense acabar de definir la història ni el perquè de l'actitud dels personatges van deixar l'obra a mig gas.
L'espectador es queda amb ganes que el personatge de la iaia estigui més exprimit, més posat al límit, més lluït. Un fet que hagués estat molt fàcil tenint en compte l'experiència i la gran qualitat de Carulla com a actriu. La jove actriu Vicky Luengo ens va deixar un regust amarg, i no perquè actués malament, és una professional, sinó perquè el seu personatge, molest des del primer moment -una histèrica bipolar, no sabem perquè- no tenia ni història, ni objectiu, ni destí. Passava per allà i posava dels nervis. Qui sí va sorprendre, i molt gratament, va ser Aleix Peña, el nét de l'obra -i el de Carulla a la vida real-, que ens va mostrar que ja ha començat el que podria ser la tercera generació d'una família de bons actors.
Amb tot, sempre és un plaer veure a Montserrat Carulla dalt de l'escenari i ja s'espera, amb ganes, la propera ocasió.
Sílvia Moreno
