'La cançó dels catalans', amb Enric Barba, arriba a Vic
Dijous, 04/09/2014
La cançó dels catalans, amb diversos actors taradellencs com Enric Barba, arriba aquest dissabte a Vic. Després de la seva estrena, a Espinelves, i d'haver fet diversos bolos, com el de fa uns dies a Seva, dissabte a partir de 2/4 de 10 del vespre, es podrà veure a l'Institut del Teatre. La representació s'emmarca en els actes que Vic organitza per commemorar el Tricentenari.
L'obra està dirigida per Josep Maria Diéguez i és l'adaptació de la peça estrenada el 30 de març de 1922, al teatre de l'Ateneu de l'Esquerra de l'Eixample titulada La cançó dels catalans, original de Víctor Mora i Alsinella, un dels autors del llibret de la reconeguda Cançó d'amor i de guerra. El 10 de setembre del mateix any, com a part dels actes commemoratius de l'11 de setembre, La cançó dels catalans tornava a pujar a l'escenari, aquest cop al teatre Fontova, també a l'Esquerra de l'Eixample. Seguint amb les commemoracions, estava previst que l'endemà, 11/09/1922, l'obra formés part de la Jornada patriòtica que tindria lloc al famós teatre Espanyol del Paral·lel barceloní, en una vetllada que incloïa recitals de poesia i cantades diverses.
La història diu que “poc abans de l'estrena” –per tant és molt probable que la companyia ja fos al teatre- va arribar una ordre de Severiano Martínez Anido, el governador civil de Barcelona que va promulgar la tristament famosa “ley de fugas”, segons la qual et podien clavar un tret per l'esquena amb l'excusa que volies fugir. L'obra s'acabava de prohibir. Martínez Anido, posteriorment, seria ministre de governació amb el dictador Primo de Rivera i formaria part del primer govern de Franco. La prohibició de La cançó dels catalans és un més en la seva llarga llista de mèrits. Amb l'arribada de la segona república, un altre cop l'11 de setembre, concretament del 1931, l'obra va tornar als escenaris, ara ja de mans d'una altra companyia i amb el recentment anomenat president Macià entre el públic. Després d'aquell dia, però, no s'ha fet mai més, encara que la cançó que dóna nom a la peça sí que ha transcendit a aquesta. De fet, es pot trobar a la pràctica totalitat d'antologies de poesia patriòtica catalana que encara es publiquen avui.
L'acció de La cançó dels catalans té lloc el mes de novembre de 1714 en un hostal d'Espinelves, a la comarca d'Osona. Dos mesos després de la derrota, un grup de gent de la contrada recull armes per contraatacar. El seu “centre d'operacions” es troba a l'hostal, lloc on s'infiltren, disfressats, un grup de soldats borbònics que volen avortar la rebel·lió.
L'obra està dirigida per Josep Maria Diéguez i és l'adaptació de la peça estrenada el 30 de març de 1922, al teatre de l'Ateneu de l'Esquerra de l'Eixample titulada La cançó dels catalans, original de Víctor Mora i Alsinella, un dels autors del llibret de la reconeguda Cançó d'amor i de guerra. El 10 de setembre del mateix any, com a part dels actes commemoratius de l'11 de setembre, La cançó dels catalans tornava a pujar a l'escenari, aquest cop al teatre Fontova, també a l'Esquerra de l'Eixample. Seguint amb les commemoracions, estava previst que l'endemà, 11/09/1922, l'obra formés part de la Jornada patriòtica que tindria lloc al famós teatre Espanyol del Paral·lel barceloní, en una vetllada que incloïa recitals de poesia i cantades diverses.
La història diu que “poc abans de l'estrena” –per tant és molt probable que la companyia ja fos al teatre- va arribar una ordre de Severiano Martínez Anido, el governador civil de Barcelona que va promulgar la tristament famosa “ley de fugas”, segons la qual et podien clavar un tret per l'esquena amb l'excusa que volies fugir. L'obra s'acabava de prohibir. Martínez Anido, posteriorment, seria ministre de governació amb el dictador Primo de Rivera i formaria part del primer govern de Franco. La prohibició de La cançó dels catalans és un més en la seva llarga llista de mèrits. Amb l'arribada de la segona república, un altre cop l'11 de setembre, concretament del 1931, l'obra va tornar als escenaris, ara ja de mans d'una altra companyia i amb el recentment anomenat president Macià entre el públic. Després d'aquell dia, però, no s'ha fet mai més, encara que la cançó que dóna nom a la peça sí que ha transcendit a aquesta. De fet, es pot trobar a la pràctica totalitat d'antologies de poesia patriòtica catalana que encara es publiquen avui.
L'acció de La cançó dels catalans té lloc el mes de novembre de 1714 en un hostal d'Espinelves, a la comarca d'Osona. Dos mesos després de la derrota, un grup de gent de la contrada recull armes per contraatacar. El seu “centre d'operacions” es troba a l'hostal, lloc on s'infiltren, disfressats, un grup de soldats borbònics que volen avortar la rebel·lió.
