El Xocolater de Taradell tancar els 15 anys amb el viatge a les illes de Sao Tomé i Príncipe
En el viatge, hi ha hagut un record per Jaume Sañé, amb qui Raül Cegarra havia organitzat el viatge
El Xocolater de Taradell ha tancat la celebració del 15è aniversari amb el viatge a les illes de Sao Tomé i Príncipe. Tot va començar ara tot just fa un any, quan celebrava els quinze anys presentant una xocolata nova (Batecs dolços). Se'n van fer 5.000 rajoles, totes elles numerades, i es va fer un sorteig que va tenir quatre afortunats: la Roser i l'Eva de Taradell, en Roger del Lluçanès i la Carme de Sant Cugat del Vallès. El premi era un viatge a l'illa de Sao Tomé amb totes les despeses pagades.
Aquest setembre, els quatre afortunats, dos dels quals acompanyats per familiars, en Raül Cegarra i la seva família i membres de Makote Travel, l'agència que va organitzar el viatge, han viatjat a les illes de Sao Tomé i Príncipe.
Allà, "hem pogut visitar plantacions de cacau que estan des del nivell del mar fins a les muntanyes, plantacions de plataners, de mangos, de vainilla, de maracujà...", explica Cegarra, que destaca que "és un país de contrastos". Una de les moltes coses que l'hi ha impactat és que a l'illa, que està plena de cacau, no hi ha xocolata: "Sorprèn que un país que fabrica cacau no trobis botigues on poder comprar xocolata, és surrealista".
I és amb aquesta idea, que El Xocolater de Taradell té previst tornar a Príncipe "per intentar crear un vincle. No vull que s'acabi amb aquest viatge, tenim moltes coses per aprendre d'ells i ens agradaria que ells també poguessin venir a casa nostra i ensenyar-los com fer rajoles de xocolata, pastissos, bombons..."
Per Cegarra "ha estat una experiència increïble" però alhora una sensació "agredolça" quan recorda que aquest viatge l'havien organitzat juntament amb Jaume Sañé, traspassat el mes de juliol: "Ho tenia tot metòdicament calculat, l'hem trobat molt a faltar", reconeix Cegarra, agraint a la família de Sañé que s'hagi pogut tirar endavant aquest viatge. I per arrodonir-lo, la cirereta del pastís: "Vam poder veure el pas migratori de les balenes. En Jaume ens va proposar de fer el viatge el setembre per fer-ho coincidir, i allò que havíem parlat tantes vegades es va fer realitat".
