El dret al consum de pornografia
Article de Som Dones.
Aquesta frase forma part d'un article del diari “El País” d'Ana Valero, catedràtica en Dret Constitucional. A la periodista Ana Bernal i a moltes de nosaltres, ens salten les alarmes cada vegada que llegim frases d'aquest estil. Un informe fet per Save the Children el 2020 a Catalunya constata que un 70% dels adolescents catalans consumeix pornografia de manera freqüent. D'aquests, la gran majoria són nois d'entre 12 i 17 anys. D'aquests nois, el 55% creu que la pornografia dona idees per les seves pròpies experiències sexuals, i el 46% ha dut a la pràctica escenes que ha vist en continguts pornogràfics. El 8,5% d'aquests consumidors han explicat que ho han fet alguna vegada sense el consentiment de la seva parella i sense que a ella li hagi semblat bé. Una altra dada rellevant de l'estudi és que conclou que els nois busquen en la pornografia pràctiques per saber com es fa i com una espècie de ritual d'iniciació, i, en canvi, les noies ho fan de manera més accidental i amb l'objectiu de saber què s'espera d'elles en les relacions sexuals. Aquestes dades constaten com afecta la pornografia a les pràctiques sexuals de la majoria d'adolescents, i com és d'important limitar l'accés a tots aquests continguts. Ana Valero, quan afirma que la pornografia és llibertat d'expressió, ho fa emparant-se en el supòsit de la ficció, que permet que si les escenes recreades no corresponen a escenes reals, poden ser emeses. Aquest és un tema confús en la pornografia, perquè així com tenim clar que les baralles de les pel·lícules no són més que recreacions fictícies on ningú pren mal, en el cas de la pornografia, tot allò que es mostra és practicat de manera real, i, per tant, la violència fictícia és també violència real. Si parlem de drets, hem de recordar que l'article 15 dels drets humans contempla “el dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, puguin ser sotmesos a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants”. Si posem aquest dret al costat d'una dona amb llàgrimes als ulls mentre és penetrada per tots els orificis possibles com si fos una nina inflable, ens adonem que el que s'està vulnerant no és el dret a l'autodeterminació sexual, sinó el dret a la vida i integritat física de les dones. És cabdal fomentar l'educació sexual en tots els nivells d'escolarització, principalment a l'adolescència. Els pocs referents que tenen els i les joves de pràctiques sexuals perpetuen els rols de gènere, les pràctiques violentes, la degradació de les dones, la cosificació i en definitiva les violacions contínues que milers de dones pateixen per part de les seves parelles, encara que no ho identifiquin com a tal. No podem permetre que els joves a partir de dotze anys tinguin barra lliure a l'hora de consumir pornografia i que ningú els hi expliqui que això no és la realitat i que la majoria de les pràctiques que s'hi trobarà, són abusives pel que fa a la integritat física de les dones. Si parlem d'autodeterminació sexual, que sigui perquè nosaltres, les maltractades i violades històricament, puguem escollir quines pràctiques volem dur a terme i que deixem de cedir per agradar als altres sense pensar en el nostre plaer, que ja seria hora. El mes de gener han estat assassinades a Espanya: 04-04-2023. Violeta de 34 anys, assassinada per la seva exparella. Palos de la Frontera (Huelva) 13-04-2023. Rebecca de 42 anys, assassinada pel seu marit. Fuerteventura (Canàries) 25-04-2023. María Encarnación de 81 anys, assassinada pel seu marit. Àvila. 27-04-2023. Alina de 39 anys, assassinada per la seva parella. Jerez de la Frontera 16-04-2023. Cristina de 54 anys, assassinada pel seu fill. Enguera (València) 22-04-2023. Nom i cognoms desconeguts, 42 anys, Màlaga. Les recordem, les visibilitzem. Denunciem, condemnem i estem determinades a combatre totes les formes de violència vers les dones.