Els infants, les dones i els homes menteixen

No hem d'anar molt enrere en el temps per recordar els mitjans de comunicació i l'opinió pública clamant per la presumpció d'innocència d'un violador i rebuscant alguna cosa fosca i sospitosa en el comportament de la víctima (la faldilla massa curta, una copa de més, anar voluntàriament al privat d'una discoteca...), uns tribunals avaluant si el fet que la víctima d'uns violadors en grup no plorés mentre l'agredien podia significar que ja li estava bé, o la defensa de la credibilitat d'un professor vers el descrèdit de les denúncies de centenars d'alumnes.

Al seu llibre Trauma and recovery, que tracta sobre la violació, l'abús d'infants i el trauma de la guerra, Judith Herman escriu: “El secret i el silenci són la primera línia de defensa del perpetrador. Si el secret falla, el perpetrador ataca la credibilitat de la víctima. Si no la pot silenciar del tot, mira d'assegurar-se que ningú l'escolti... Com més poderós és el perpetrador, més grossa és la seva prerrogativa per anomenar i definir la realitat, i els seus arguments prevalen molt més”.

L'argument que les dones, com a categoria, són poc de fiar i que les falses acusacions de violacions o altres formes de violència masclista són el tema central i realment important es fa servir per silenciar les dones una per una, per evitar parlar sobre aquest tipus de violència i per designar els homes com a víctima principal. Aquesta línia argumental no és nova. Recorda l'estratègia d'alguns partits polítics nacionalistes espanyols que situen al centre del debat polític actual la banda armada que va cessar la seva activitat 12 anys enrere.

No volem dir que les dones i els infants no menteixin, volem dir que les dones, els infants i els homes menteixen i que, si ens fixem en la història de la humanitat, no podem pas afirmar que el sexe masculí posseeixi una veracitat excepcional. Volem dir que convindria tenir clar que aquest marc mental tan vell de la deshonestedat femenina i les ments retorçades existeix i s'usa reiteradament per evitar abordar de manera seriosa i efectiva les violències masclistes, i que seria útil aprendre a identificar-lo.

Si poguéssim reconèixer aquest patró de desconfiança, decidir d'una vegada a qui creiem i per què i no haver de recular, cada vegada que una dona parla, a la conversa sobre la credibilitat, podríem avançar col·lectivament cap a l'erradicació de les violències que acaben amb la integritat d'unes i ens degraden a totes: infants, dones i homes.  

El mes de maig han estat assassinades a Espanya:

01-5-2023. Nena de 3 mesos, suposadament assassinada pel seu pare. Fuerteventura.

05-5-2023. Consuelo de 87 anys. A Coruña.

06-5-2023. Arantxa, embarassada de 31 anys. Assassinada per la seva parella. Manresa.

08-5-2023. María de 40 anys. Assassinada pel seu marit. Móstoles.

16-5-2023. Lourdes de 47 anys. Assassinada per la seva parella. Orio (Gipuzkoa)

17-5-2023. Paula de 28 anys. Assassinada per la seva parella. Torremolinos.

22-5-2023. Nom i cognoms desconeguts de 33 anys. Assassinada pel seu company. Pontevedra.

27-5-2023. Maialen, embarassada de 32 anys. Assassinada per la seva parella. Vitoria.

27-5-2023. Rosario, embarassada de 38 anys. Assassinada pel seu germà. Las Gabias (Granada)

27-5-2023. Fill de la Rosario de 3 anys. Assassinat pel seu tiet. Las Gabias (Granada)

Les recordem, les visibilitzem.

Denunciem, condemnem i estem determinades a combatre totes les formes de violència vers les dones.