Manifest 28 de juny

Les mobilitzacions socials en defensa dels drets de les persones del col·lectiu LGTBIAQ+, iniciades amb els fets de Stonewall l'any 1969 a Nova York i a la dècada dels setanta a casa nostra, han contribuït a tenir un país més just, mitjançant la conscienciació social i l'impuls d'un marc normatiu de protecció dels drets humans. La Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia va ser un punt d'inflexió per elaborar polítiques públiques LGTBIAQ+ a Catalunya, al mateix temps que ha permès atendre i acompanyar les persones que han vist vulnerats els seus drets a través del desplegament arreu del territori de la Xarxa de Serveis d'Atenció Integral LGBTI+.

De totes maneres, cada dia sentim més la necessitat d'un espai queer a la comarca. Un centre LGTBIAQ+ amb mirada transfeminista que serveixi d'espai de trobada i seguretat pel col·lectiu. A més a més a la comarca hi ha un buit de memòria històrica del col·lectiu. Trobem pocs referents del col·lectiu, així com una despolitització de l'opressió dins el col·lectiu. Sense memòria i referents ens falta present. Això se li ha de sumar que ens trobem en un estat d'augment del feixisme i l'extrema dreta arreu, necessitem una corresponsabilitat social per la no invisibilització i el silenciament de les violències viscudes.

El feminisme ha de posicionar-se i entendre'ns com una sola lluita. Continuem vivint amb un sistema de salut que patologitza, psiquiatritza i medicalitza, fent-nos creure que tenim un error en els nostres cossos i alienant-nos d'ells. El col·lectiu LGTBIAQ+ tenim clar que no sempre la família de sang és qui ens cuida. Qüestionem la centralitat de la família nuclear i agraïm les xarxes de suport del col·lectiu i les amigues, com a família escollida. El nostre cos és un camp de plaer i gaudi des de llocs preciosos i diversos. El consentiment i l'entusiasme radical, són els nostres llocs de partida. Descentralitzem el sexe i els genitals com a únic camp de plaer. Reivindiquem tenir garantida l'existència i per això es més que necessari el desenvolupament de la renda universal. Volem transformar els pobles, el col·lectiu existim i resistim en la ruralitat, moltes vegades vivim una hostilitat exercida per la nostra forma de ser, de fer i de viure. Les lesbianes estem fartes que se'ns invisibilitzi, etiquetant a les nostres companyes d'amigues i no parelles. Les bis estem cansades d'estar en sospita constant, fins i tot en el propi col·lectiu. Els llocs i les formes des de les que relacionar-nos són molt diverses. Les persones de l'espectre asexual estem fartes de que se'ns patologitzi per no encaixar en les formes normatives de viure el desig. La asexualitat no es patològica, és una altra forma de relacionar-nos amb els cossos. Les persones intersex exigim la generació de nous imaginaris corporals, és a dir, la responsabilització col·lectiva de la gestió de la diferència, en comptes de gestions que passen per la individualització i mutilació per no encaixar dins els estàndards “home” i “dona”.

El dret a caminar pel carrer sense por, sense rebre insults ni patir agressions per ser qui som o per anar agafats de la mà de la nostra parella. El dret que el nostre lloc de treball sigui un espai segur, sense que la nostra orientació sexual sigui motiu de discriminació. El dret a expressar-nos i mostrar-nos tal com som en l'àmbit familiar, educatiu o en els espais d'oci. El dret al reconeixement de la nostra identitat de gènere i de la diversitat familiar per part de les administracions... Tots aquests drets no són drets que hagin vingut donats per a totes les persones. Els col·lectius LGTBIAQ+ han hagut de lluitar durant dècades per aconseguir-los, tant al nostre país com arreu del món, i encara avui no estan plenament garantits. 

A Catalunya i a Taradell tornarem a dir tantes vegades com faci falta «No passaran!». Més que mai, les entitats i els poders públics del país defensarem el dret de les persones a viure en llibertat, i treballarem per accelerar un canvi social que només serà possible si les polítiques públiques feministes són transinclusives, si les polítiques LGBTI+ són feministes, i si totes aquestes polítiques són també antiracistes i tenen en compte l'edat o la discapacitat.  Els drets de les persones LGBTI+ són part de la lluita compartida per la defensa del dret de totes les persones a ser i a viure lliures de discriminacions i de violències. Ja siguem persones cis, trans* o no-binàries i sigui quina sigui la nostra orientació sexual, aquesta lluita ens ha d'interpel·lar sempre, perquè els drets s'exerceixen i es garanteixen de manera col·lectiva.

El mes de juny han estat assassinades a Espanya:

• 3 de juny. Vanesa de 44 anys. Oia (Pontevedra)
• 11 de juny. Lida de 39 anys. Cornellà (Barcelona)
• 15 de juny. María Begoña de 89 anys. Bilbao
• 22 de juny. Dona de 35 anys. L´Hospitalet de Llobregat
• 26 de juny. Juani de 60 anys. Yecla
• 28 de juny. Mariví de 56 anys. Daganzo de Arriba (Madrid)
• 29 de juny. Vanesa de 36 anys. Móstoles

Les recordem, les visibilitzem.

Denunciem, condemnem i estem determinades a combatre totes les formes de violència vers les dones.