Per què no diem violència intrafamiliar?

Dimarts, 03/10/2023

Hem d'agrair a partits polítics com Ciutadans o Vox la propagació dels conceptes de feminisme liberal i violència intrafamiliar, en el marc d'una narrativa creixent, que presenta els homes com a víctimes del relat. És un missatge que va calant i que acaba atraient moltes persones masclistes, que no saben que ho són.

Davant de l'assoliment d'un mínim consens sobre el fet que el masclisme és quelcom negatiu, que ens perjudica a totes i a tots i s'ha de combatre, hi ha hagut una reacció patriarcal molt forta: intentar dividir per restar força. Amb aquesta finalitat, parlen de feminisme liberal, l'acceptable, i de feminisme radical, el dolent (en la seva opinió, és clar!), juguen a confondre termes i promouen la gran mentida “jo no sóc masclista, ni feminista”.

Davant d'aquesta atac, convé recordar que el feminisme és, ni més, ni menys, que la defensa dels drets humans de les dones i normalitzar aquest discurs, centrat en l'alliberament femení, evitant caure en el parany de mems i missatges de WhatsApp. Convé poder explicar que un terme tan genèric com violència intrafamiliar no és l'adequat per plasmar la realitat de la violència en el si de les famílies, que és una cortina de fum, doncs cal anomenar cada tipus de violència pel seu nom (violència masclista, violència contra la infància en l'entorn familiar) , en funció de les seves causes i del col.lectiu que la pateix, per poder-la visibilitzar amb la seva complexitat, i així combatre-la.

La incidència màxima del masclisme la patim les dones, però amb el feminisme hi guanyem tots. El feminisme no busca atacar els homes, sinó que canviïn i s'alliberin dels estereotips que per a ells també són terribles. Ara bé, durant molt de temps, els homes han tingut una situació de privilegi i han ocupat més espai del que els tocava, per això, ara n'han de cedir. Som el 50% de la població i ens toca.

El mes de setembre han estat assassinades a Espanya: