Per què no hi ha un dia dels homes?

Un dels arguments que sovint es presenta en contra d'aquesta commemoració és la idea de la creació d'un "dia dels homes". Però aquest concepte no és només innecessari, sinó que reflecteix una manca de comprensió del significat i la finalitat d'aquests dies de conscienciació. Els dies internacionals, com el 8M, no es creen per celebrar un col·lectiu ja dominant o privilegiat, sinó per visibilitzar les lluites d'aquells qui, per motius de gènere, origen, orientació sexual o altres condicions, viuen en una situació d'opressió o discriminació.

Els homes no són un col·lectiu oprimit ni una minoria vulnerada per una estructura sistèmica de desigualtat. De fet, històricament i estructuralment, els homes, especialment els homes blancs i de classes socials altes, han estat els qui han exercit el poder en les nostres societats. En canvi, les dones, i especialment les dones d'altres orígens no blancs, orientacions sexuals o classes socials, han estat sistemàticament excloses, invisibilitzades i maltractades. Així doncs, la creació d'un "dia dels homes" per contraposar-se al 8M és no només inapropiat, sinó que dilueix el propòsit de la commemoració: donar visibilitat i veu a les dones, que han estat històricament desposseïdes d'aquestes eines de poder i representació.

Per això, el 8M no és només una celebració, sinó un recordatori de la feina que queda per fer en la lluita per la igualtat. La lluita feminista busca la transformació d'unes estructures profundament desiguals, i això implica una reflexió constant sobre el privilegi que alguns col·lectius, com els homes cisgènere, tenen dins del sistema patriarcal. Els homes no necessiten un dia per celebrar-se, sinó que és necessari que s'involucrin activament en la desconstrucció d'aquest sistema opressiu. No es tracta de crear més jornades que celebrin el que ja té poder, sinó de posar l'accent en els espais i les dates on es pot generar un canvi real en les vides de les persones que pateixen desigualtats.

Defensar la necessitat del 8M no vol dir que no hi hagi espais per als homes. Al contrari, els homes han de ser part activa en la construcció d'una societat més igualitària. Però aquesta implicació no ha de venir amb la demanda d'un dia exclusiu per ells, sinó a través del reconeixement dels seus privilegis, la reflexió sobre les seves accions i actituds, i la responsabilitat compartida en la desactivació de les dinàmiques patriarcals. Els homes han de qüestionar-se la manera en què contribueixen a perpetuar aquestes dinàmiques, des de les microagressions quotidianes fins a les grans formes de violència masclista. I això s'ha de fer cada dia, no només en un dia simbòlic.

El 8M és un dia essencial perquè serveix per visibilitzar les desigualtats persistents i per reivindicar els drets de les dones i altres col·lectius oprimits. No es tracta de menystenir els homes, sinó de donar una resposta a l'opressió històrica que han viscut les dones. Així doncs, l'objectiu no és celebrar, sinó aconseguir una societat més justa. El 8 de març és un moment per a la reflexió col·lectiva i l'acció política que pugui transformar la realitat de les dones i, en definitiva, la d'unes societats que, només quan siguin igualitàries, seran veritablement justes per a tothom. 

Al mes de gener han estat assassinades:

05 de febrer. Mirentxu Arregui Blasco, edat desconeguda. Irún (Euskadi) 

05 de febrer. Joyco Lima, de 28 anys. Brenes (Sevilla)

09 de febrer. Catalina (Lina) Guillén Balbuena, de 49 anys. Benalmádena (Màlaga)

19 de febrer. Consuelo Padrón Medina, de 86 anys. La Aldea de San Nicolás (Las Palmas)

Les recordem, les visibilitzem!