Deu eleccions municipals, tres alcaldes a Taradell
El 26 de maig es fan a Taradell les onzenes eleccions municipals de la democràcia, que serviran per conèixer la quarta persona que farà d'alcalde al municipi. Després de Joan Reig (1979-1987), Josep Munmany (1987-2007) i Lluís Verdaguer (2007-2019), Santi Estragués i Mercè Cabanas volen agafar-ne el relleu. Al llarg d'aquests 40 anys la situació política a Taradell ha canviat molt.
3 d'abril de 1979
Cens: 2.683 Votants: 2.179 (81%) Abstenció: 504
Candidatures i resultats: Agrupació Democràtica d'Independents de Taradell (ADIT): 1290 vots (59,20%); Demòcrates Units de Taradell Independents (DUTI): 839 vots (38,51%); en blanc: 22 (1%) i nuls 28 (1,29%).
Feia 40 anys que els taradellencs no podien votar. La darrera vegada havia estat el 16 de febrer de 1936 i la participació va ser molt alta. S'hi van presentar només dos partits, tots dos independents: l'Agrupació Democràtica d'Independents de Taradell encapçalada per Joan Reig i que va guanyar amb un total de 7 regidors, i Demòcrates Units de Taradell Independents amb Aman Barfull al capdavant i que va obtenir 4 regidors. El 19 d'abril Joan Reig i Arumí va ser proclamat el primer alcalde de la democràcia a Taradell. El consistori el va formar Joan Reig i Arumí, Josep Codina i Godayol, Josep Bosch i Ricart, Francesc Xavier Albert i Sabatés, Jaume Homs i Noguera, Joan Codina Miralpeix i Ramon Sala i Ferrer de DUTI i Aman Barfull i Casadevall, Joan Coll i González, Lluís Autonell i Costa i Joan Sánchez i Masip d'ADIT. Més endavant i ens substitució d'algun regidor van entrar Lluís Plana i Munmany (DUTI) i Miquel Vallmitjana Roca (ADIT).
8 de maig de 1983
Cens: 2.949 Votants: 2.246 (76,16%) Abstenció: 703
Candidatures i resultats: Democràcia i Progrés (DIP): 1436 vots (63,98%); Agrupació Democràtica de Taradell (ADT): 699 vots (31,3%); En blanc: 63 (2,80%) i nuls: 48 (2,13).
En les segones eleccions municipals a la vila de Taradell es van tornar a presentar només dos partits. Joan Reig buscava revalidar el càrrec i ho feia de nou com a independent però amb unes noves sigles, Democràcia i Progrés. El seu rival va ser Joan Bosch d'Agrupació Democràtica de Taradell. Reig va tornar a guanyar amb 8 regidors mentre que el partit de Bosch en va aconseguir 3. El consistori el va formar Joan Reig i Arumí, Dolors Vivet i Falcó, Josep Maria Cruells i Banzo, Diana Alemany i Fortes, Albert Molist i Pla, Jaume Bassas i Vilaró, Rosendo Raurell i Morera i Santi Cunill i Codinach (DIP) i Joan Bosch i Ricart, Josep Martí Casademunt i Bartomeu Codina i Capdevila (ADT). A mitja legislatura, en substitució de Vivet va entrar Josep Riera i Coll (DIP). Dolors Vivet i Diana Alemany es van convertir en les primeres dones que entraven a l'Ajuntament de Taradell com a regidores.
10 de juny 1987
Cens: 3.215 Votants: 2.361 Abstenció: 854
Candidatures i resultats: Convergència i Unió (CiU): 1.383 vots (58,58%); Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 451 vots (19,10%); Progrés Municipal d'Osona (PMO): 424 vots (17,96%); En blanc: 44 (1,86%) i nuls 59 (2,50%).
Per primera vegada a Taradell es presenten els grups polítics de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya i també per primera vegada hi haurà més de dues llistes. A les de CiU, encapçalada per Josep Munmany, i d'ERC, amb Doroteo Marco al capdavant, s'hi afegeix Progrés Municipal d'Osona amb Santi Cunill com a candidat. CiU va guanyar clarament aquelles eleccions, aconseguint 7 regidors. ERC i PMO van obtenir dos regidors cadascú. D'aquesta manera, Josep Munmany va prendre possessió com a alcalde en el primer dels seus cinc mandats. El consistori el va formar Josep Munmany i Vila, Carme Ausió Baulenas, Jaume Juvany i Casademunt, Antoni Lozano Alberto, Albert Molist Pla, Antoni Morató i Vila i Dolors Vivet Falcó (CiU), Doroteo Marco i Salvador Morera (ERC) i Josep Bosch i Ricart i Santi Cunill Codinach (PMO).
26 de maig de 1991
Cens: 3.478 Votants: 2.350 Abstenció: 1.128
Candidatures i resultats: Convergència i Unió (CiU): 1.698 vots (72,26%); Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 466 vots (19,83%); Independents per al Progrés Municipal d'Osona (IPMO): 145 vots (6,17%); En blanc: 29 (12,3%) i nuls: 12 (0,51%).
S'hi tornen a presentar tres partits. A banda de CiU i ERC es presenten els Independents de Progrés Municipal d'Osona (IPMO). Els resultats però fan que CiU i ERC es reparteixin les regidories i que comenci el bipartidisme a Taradell, que s'allaragarà fins al 2011. Els resultats van donar la victòria a la llista que novament encapçalava Josep Munmany que va aconseguir 9 regidors. Salvador Morera, cap de llista d'ERC, va repetir com a regidor a l'Ajuntament obtenint dos escons. PMO, encapçalada per Doroteo Marco no va entrar al nou consistori. D'aquesta manera Josep Munmany i Vila començava el seu segon mandat i ho feia amb un consistori format, a banda d'ell, per Carme Amblàs i Solà, Carme Ausió i Baulenas, David Bigas i Tuneu, Jaume Juvany i Casademunt, Jaume Miralpeix i Cruells, Josep Ramírez i Riba, Josep Maria Sans i Marimon i Daniel Vila i Vila (CiU) i Salvador Morera i Tañà i Pere Riera i Miralpeix (ERC).
29 de maig de 1995
Cens: 3.561 Votants: 2.517 Abstenció: 1.044
Candidatures i resultats: Convergència i Unió (CiU): 1.542 vots (61,26%); Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 885 vots (35,16%); En blanc: 66 vots (2,62%) i nuls: 24 vots (0,96%).
Només s'hi presenten dos partits i per tant continuava el bipartidisme a l'Ajuntament de Taradell. Josep Munmany va tornar a encapçalar la llista de CiU mentre que ERC canvia de cap de llista i Francesc Xavier Albert es va posar al capdavant. La llista de Munmany va guanyar les eleccions i va obtenir una nova majoria absoluta amb 7 regidors. ERC en va aconseguir 4. El consistori el va formar Josep Munmany i Vila que repetia en el càrrec per tercera vegada, a més de Carme Amblàs i Solà, Carme Ausió i Baulenas, Jaume Juvany i Casademunt, Jaume Miralpeix i Cruells, Anna Rovira i Casassas i Josep Maria Sans i Marimon (CiU) i Xavier Albert i Sabaté, Josep Cabanas i Solà, Pere Riera i Miralpeix i Amadeu Segalés i Carrera (ERC). Joan Bruy i Riera (CiU) va entrar a mitja legislatura en substitució de Carme Ausió.
13 de juny de 1999
Cens: 3.880 Votants: 2.547 (66%) Abstenció: 1.333
Candidatures i resultats:Convergència i Unió (CiU): 1.329 vots (52%); Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 1.054 vots (41%); Partit Popular (PP): 39 vots (2%); En blanc, 92 vots (4%) i nuls, 33 vots (1%).
Josep Munmany aconsegueix guanyar per quarta vegada les eleccions sent però les més igualades de la història. Entra en joc, per primera vegada, el Partit Popular, amb David Camps com a candidat, que no entra al consistori obtenint només 39 vots. Convergència i Unió aconsegueix sis regidors i ERC, cinc. Tot i la majoria de CiU, els dos grups van formar equip de govern. Els regidors de CiU van ser, a banda de Josep Munmany i Vila, Josep Ramírez i Roma, Anna Rovira i Casassas, Ramon Ferrarons i Feixas, Dolors Bigas i Freixas i Josep Maria Sans i Marimon. Per ERC, Francesc Xavier Albert i Sabatés, que encapçalava la candidatura, i Pere Riera i Miralpeix, Toni Casassas i Jordà, Imma Sala i Sellés i Amadeu Segalés i Carrera. D'aquest any també cal destacar la baixa participació, amb un 34,74% d'abstenció.
25 de maig de 2003
Cens: 4.198 Votants: 3.066 (73%) Abstenció: 1.132
Candidatures i resultats: Convergència i Unió (CiU): 1.697 vots (55%); Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM): 1.111 vots (36%); Partit Socialista de Catalunya - Progrés Municpal (PSC-PM): 150 vots (5%) i Partit Popular: 59 vots (2%).
Per primera vegada es van presentar quatre partits a les eleccions municipals de Taradell: Convergència i Unió amb Josep Munmany, Esquerra Republicana de Catalunya amb Toni Casassas, Partit Socialista de Catalunya amb Roger Galisteo i Partit Popular amb Agustí Segura. Després dels resultats però va continuar el bipartidisme a Taradell i Josep Munmany va dirigir la seva cinquena i última legislatura com a alcalde i també amb majoria absoluta amb 8 regidors. ERC en va obtenir cinc.En aquestes eleccions, el consistori passa d'onze a tretze regidors gràcies a l'augment de cens. Els regidors que van acompanyar a Josep Munmany i Vila de CiU van ser Lluís Verdaguer i Vivet, Albert Ledesema i Castelltort, Imma Codony i Soler, Josep Maria Sans i Marimon, Joan Bruy i Riera, Ramon Sayós i Serra i Angelina Puigblanqué Bayer. Per part d'ERC, Toni Casassas i Jordà, Jordi Freixas i Codina, Amadeu Segalés i Carrera, Francesc Xavier Albert Sabatés i Jeroni Vinyet i Benito.
27 de maig de 2007
Cens: 4.457 Votants: 2.933 (66%) Abstenció: 1.524
Candidatures i resultats: Convergència i Unió (CiU): 1.517 vots (52%): Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM): 953 vots (32%); Partit Socialista de Catalunya (PSC-PM): 146 (5%); Plataforma per Catalunya (PxC): 114 vots (4%); Unió de Jubilats de Taradell (UJT): 87 vots (3%) i Partit Popular (PP): 36 vots (1%); en Blanc: 64 (2%) i nuls, 16 (1%).
Les llistes continuen augmentant i fins a sis candidatures es van presentar a les eleccions del 2007. El record fins ara en unes eleccions municipals a Taradell. A banda de CiU amb Lluís Verdaguer que s'estrenava al capdavant de la formació, d'ERC amb Toni Casassas que repetia com a candidat; de Miquel Vila que encapçalava per primera vegada la llista del PSC i d'Agustí Segura que també repetia com a candidat del PP, es va presentar un partit local, Unió de Jubilats amb Joan Jolis i un de nacional, Plataforma per Catalunya, amb Josep Ricart com a candidat. El resultat va ser idèntic a les eleccions del 2003, és a dir, 8 regidors per CiU i 5 per ERC i cap regidor per la resta de partits. Per tant, Convergència i Unió va repetir la majoria absoluta aconseguida en les cinc legislatures anteriors governades per Josep Munmany, ara però amb Lluís Verdaguer que es va estrenar a l'alcaldia. El nou alcalde estava acompanyat per Albert Ledesma i Castelltort, Imma Codony i Soler, Rosa Papell i Coma, Joan Casassas i Martí, Montse Casals i Saborit, Joan Bruy i Riera i Ramon Sayós i Serra per CiU mentre que per ERC van ser regidors Toni Casassas i Jordà, Carme Coll i Madriguera, Jordi Freixas i Codina, Rosa Morales i Sánchez i Lluís Rodríguez i Rufart. Salvador Clot i Tor i Toni Pérez Barquilla, tots dos d'ERC, van entrar a mitja lesgislatura.
22 de maig de 2011
Cens: 4.674 Votants: 2.668 (57%) Abstenció: 2.006
Candidatures i resultats:Convergència i Unió (CiU): 1.176 (44%); Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM): 688 (26%); Solidaritat Catalana per a la Independència (SI): 368 vots (14%); Plataforma per Catalunya (PxC): 204 vots (8%) i PSC-PM: 71 vots (3%); En blanc: 130 (5%) i nuls, 31 (1%).
Es van presentar cinc llistes i per primera vegada des del 1991 es va trencar el bipartidisme a l'Ajuntament de Taradell, CiU perd la majoria absoluta que tenia des del 1987 i per primera vegada en tota la història quatre formacions van formar part de l'Ajuntament. Van acompanyar a CiU i ERC en el consistori taradellenc SI i PxC. Lluís Verdaguer (CiU) va repetir com a alcalde i va obtenir 6 regidors; Jordi Freixas es va estrenar al capdavant d'ERC i va aconseguir 4 regidors mentre que la llista de SI l'encapçalava Concepció Baucells que va sumar 2 regidors. Josep Ricart va entrar al consistori com a cap de llista de PxC. Els regidors de CiU a banda de Verdaguer van ser Jordi Baucells i Colomer, Rosa Papell i Coma, Antoni Lloveras, Lluïsa Sañé i Solagran i Joan Casassa i Martí. Per ERC, Jordi Freixas i Codina, Lluís Rodríguez i Rufart, Carme Coll i Madriguera i Salvador Clot i Tor. Per SI, Concepció Baucells, Jacint Casadevall i Puig i per PxC, Josep Ricart. La participació va ser la més baixa de tota la història amb un 57%.
25 de maig de 2015
Cens: 4.757 Votants: 2.825 (59%) Abstenció: 1.932
Candidatures i resultats: Convergència i Unió (CiU): 1701 vots (60%); Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 786 vots (28%); Solidaritat Catalana per a la Independència (SI): 196 vots (7%); en Blanc: 107 (4%) i nuls: 35 (1%).
Lluís Verdaguer (CiU) va encapçalar la seva tercera legislatura i va recuperar la majoria absoluta. Es van presentar només tres partits. A banda de CiU, ERC que van obtenir 4 regidors, els mateixos que a les anteriors eleccions i SI que va perdre un regidor i es va quedar amb una cadira a l'Ajuntament. CiU en va aconseguir 8 i d'aquesta manera continuava el mandat convergent des del 1987. L'abstenció va tornar a ser baixa (59%). El nou nou consistori va comptar amb cinc cares noves, cinc a l'equip de govern i dues a l'oposició. A mitja lesgislatura hi va haver un pacte entre les tres formacions que van passar totes a l'equip de govern. Els regidors de CiU que van acompanyar Verdaguer van ser Jordi Baucell i Colomer, Araceli García i Español, Joan Casassas i Martí, Ariadna Prat i Bernades, Santi Estragués i Casanovas, Toni Morcillo Soler i Cristina Santamaria Abelló. Dolors Martí i Verdaguer va entrar al cap de pocs mesos en substitució de Prat. Per ERC, els regidors van ser Salvador Clot i Tor, Lluís Rodríguez i Rufart, Amaia Gómez i Rescalvo i Mercè Riera i Camps. Jordi Blancafort va ocupar el lloc de Gómez al cap d'un any. Finalment, Jacint Casadevall i Puig va ser el regidor de SI.
