"Hi ha algú que no tingui passió per la xocolata? M'agrada la xocolata com gairebé tothom però vaig arribar a la xocolata per un motiu intel·lectual més que gastronòmic". Així començava la tertúlia que es va fer aquest dijous a la biblioteca Antoni Pladevall i Font, Care Santos, l'autora del llibre Desig de xocolata. La guanayadora del darrer premi Ramon Llull va explicar que la novel·la va néixer d'un fet històric d'un xocolater del s.XVIII anomenat Fernández del qual va investigar i després de no poder trobar totes les respostes "vaig començar a pensar amb la novel·la" i a dividir-la en tres parts: s.XVIII, s. XIX i s.XX que explicava l'evolució de la xocolata. També va parlar de la xocolatera, que és qui uneix les tres parts del llibre.
Després d'explicar alguna anècdota que li han servit per "acabar de compondre la història" es va obrir un torn de preguntes en què els assitents, una cinquantena, a banda de fer preguntes van donar la seva opinió sobre les diferents trames i personatges de la història.
Va explicar que "ha estat un any intens, feliç, però amb molta feina i encara em queden moltes presentacions fins a final d'any" però va avançar que avui (dijous) ha començat a buscar documentació pel que podria ser una nova novel·la que "espero poder començar a escriure a partir del gener". Ha avançat que "potser narrarà el període entre guerres, i un dels personatge serà el meu besavi". També va afegir que "ja tinc el títol, és un mania meva, posar-lo el primer de tot, encara que potser després canvia". Com el títol de Desig de xocolata que primera era Tres xicres de xocolata però em vaig adonar que "poca gent sabia què era una xicra".
Per la seva banda, Raül Cegarra, el Xocolater de Taradell, va destacar que "els tres xocolaters del llibre anaven sempre torrats de ratafia, avui n'hem portat". Va afegir que a la primera part del llibre es parla d'una caixa de xocolata de tres tipus i nosaltres hem fet un bombó amb gímgebre i llimona, un altra amb espígol i melissa i un altre amb xoconuzco. En aquests moment va ser quan el prestigiós xocolater Quim Capdevila va explicar que el xoconuzco és "un estat del sud de mèxic on hi ha un cacau molt apreciat". Els assistents a l'acte van poder assaborir aquests tres tipus de bombons.
Abans però, Joan Druguet, va parlar de la selecció musical escollida per aquest acte i que lligava la literatura i la xocolata. Va dir que en segon capítol del llibre es fa evident que "hi ha molts cites operístiques" i que per tant, "he optat, no per portar música en viu sinó per escoltar fragments d'algunes cites que surten al llibre". Les escollides: Rigoletto, La Bohème i La noze di Figaro.
